La Comarca De L'urgell
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^. -
L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII -
El Paper Moneda Català * Transcripció De Joan Grau I Vinas
El paper moneda català * Transcripció de Joan Grau i Vinas En el temps de la seva plena sobirania nacional, Catalunya ha dispo• sat sempre del seu propi sistema monetari, els signes del qual eren, evi• dentment, les monedes de metall. Però cal arribar a l'època moderna i al trasbals de la guerra del 1936- 39 per veure néixer el paper moneda català. Alguns han cregut veure els predecessors dels bitllets catalans en els Assignats Imperials de curs al Principat durant l'ocupació francesa (1808-1814) o bé en els bitllets, obli• gacions, cèdules i certificats emesos pels bancs «provincians» catalans el segle passat i començament de l'actual (1844-1921), tals com el Banc de Barcelona, Banc Balear, Banc de Reus, Banc de Tarragona, Banc de Tor• tosa, Banc de València, Banc de Valls i d'altres, o bé encara el paper mo• neda emès al final de la primera guerra europea per les Cambres de Co• merç de Catalunya Nord sota dominació francesa (Perpinyà, 1915-1922). Nosaltres creiem que tots aquests papers no poden pas considerar-se bitllets catalans en el sentit propi, primerament i principal per no haver estat emesos per un govern autènticament català i segonament per no estar es• crits en la nostra llengua. En aquest aspecte, tampoc podem considerar com a catalans els bitllets emesos durant la guerra pel Banc d'Espanya a Barce• lona 1T1 de març, 1*11 de juny i el 15 d'agost del 1938. Així, doncs, el paper moneda català va néixer per decret del Govern de la Generalitat de Catalunya del dia 21 de setembre del 1936, creant una emissió de bitllets per un import total de 20 milions de pessetes amb els valors de 10 pessetes, 5 pessetes i 2,50 pessetes de curs legal i obligatori a tot el territori autònom, però que pràcticament fou també admès i circulà per tota l'àrea republicana del front d'Aragó. -
Edicte Programació Definitiva PAS 2015
PROGRAMA D’ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS PROGRAMACIÓ DEFINTIVA ANUALITAT 2015: COMARCA MUNICIPI ENTITAT ATRIBUCIÓ 2015 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 7.421,88 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 4.906,95 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 8.172,81 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 5.760,63 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 5.469,74 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 7.945,09 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 4.614,61 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 6.876,45 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 5.340,43 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 1.500,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 15.502,85 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 1.650,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 7.256,32 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 5.347,23 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 6.655,97 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 7.528,32 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 10.275,32 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 19.599,26 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 9.746,74 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 1.500,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. -
Les Garrigues"
SUBDIRECCIÓN GENERAL MINISTERIO DE AGRICULTURA, PESCA Y ALIMENTACIÓN DEL I. N. D. 0. DENOMINACIÓN DE ORIGEN "LES GARRIGUES" EXPEDIENTE DE SOLICITUD DE REGISTRO De acuerdo a lo establecido en el artículo 4 del Reglamento (CEE) 2081/92 del Consejo, relativo a la protección de las indicaciones geográficas y de las denominaciones de Origen de los productos agrícolas y alimenticios. SUBDIRECCIÓN GENERAL MINISTERIO DE AGRICULTURA. PESCA Y ALIMENTACIÓN DEL I. N. D. 0. EXPEDIENTE DE LA DENOMINACIÓN DE ORIGEN "LES GARRIGUES" A) NOMBRE DEL PRODUCTO: DENOMINACIÓN DE ORIGEN "LES GARRIGUES" B) DESCRIPCIÓN DEL PRODUCTO: Aceite de oliva virgen obtenido de los frutos del olivo (Olea Europea,L), de las variedades Arbequina y Verdieü, por procedimientos mecánicos o por otros medios físicos que no produzcan alteración del aceite, conservando el sabor, aroma y características del fruto del que procede. Las aceitunas de las variedades autorizadas, recogidas directamente del árbol, con el grado de madurez que permita la obtención de aceites frutados característicos. Los aceites de esta denominación presentarán las siguientes especificaciones analíticas: Acidez: Inferior a 0,5 índice de peróxidos: Máximo 15 K 270: No superior a 0,1 por 100. Humedad: No superior a 0,1 por 100 Impurezas: No superior a 0,1 por 100 Las aceites presentarán las características organolépticas de los productos de esta zona en cuanto a color, transparencia, olor y sabor. Se diferenciarán dos tipos según el momento de la recolección: « Frutado », procedente de la recolección más temprana, de color verdoso, más "cuerpo" y sabor almendrado amargo. « Dulce », procedente de la recolección más tardía, de color amarillo, más "fluido" y de sabor dulce. -
El Patrimoni Industrial De L’Urgell
E L PATRIMONI INDUSTRIAL DE L’URGELL Carles García Hermosilla Roger Costa i Solé EL PATRIMONI INDUSTRIAL DE L’URGELL Ponència Les restes de patrimoni industrial de la comar- als nous temps, i per una altra apareixen les ca de l’Urgell no per menys nombroses que farineres modernes, com la farinera Balcells Carles les d’altres indrets de més tradició industrial de Tàrrega, edifici de gust modernista de l’any García Hermosilla de Catalunya són menys importants o manca- 1921 que va funcionar fins a la dècada dels Llicenciat en des d’interès. Al contrari, hom pot trobar en seixanta. Geografia i Història. aquest territori un remarcable conjunt patrimo- L’altre gran sector industrial de tradició és l’oli, Universitat nial en l’àmbit industrial que volem recordar igualment relacionat amb la producció olivera de Barcelona en aquest article de la mateixa manera que ho dels voltants. Eren abundants a la nostra co- Roger vam fer en la ponència que es troba en l’ori- marca els molins d’oli principalment al sud, Costa i Solé gen d’aquest text. Aquest conjunt va des de però no únicament, ja que Tàrrega comptava Llicenciat en les grans infrastructures a d’altres de més pe- també amb un bon nombre molins durant el Geografia i Història. tites però no per això menys significatives, des segle XIX. De totes maneres és a Belianes on Universitat de la indústria tradicional de transformació de la producció d’oli tenia més importància i on de Barcelona productes agrícoles com els molins de farina i encara queden les restes espectaculars d’un oli fins a les indústries transformadores mo- antic molí. -
Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc de l'annexe II . -
Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C. -
Nalec Maldà Arbeca Juneda Golmés Térmens Barbens El Poal Bellvís
e r Límits comarcals g R e i S Pedrís u Límits municipals l d e Bellcaire d'Urgell e Hàbitats d'interès comunitari F Penelles ° a Vallfogona de Balaguer Prioritari r f a n Prats mediterranis rics en anuals, basòfils y a e No prioritari r lo Pilar d'Almenara g e Reg Castellserà uer d Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera S e Va llfog l ona e Tossal del Nen Matollars halonitròfils Tarassó Menàrguens Falcons Almenara Alta Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics Tossal del Garrameu Matollars termomediterranis i predesèrtics Bellestar Torreneral re eg S el la Guàrdia la Fuliola Santa Maria de Montmagastrell Linyola Boldú Térmens Puig de Barretpicat Clo t de Sa Tossal d'Espígol nt G S è il i (per qu i el Tarròs les Tarroges d a nc e la (per Barr a Bo d Riu Corb (tr d'Ondara ve e e a Riu r a l r m ) Tornabous in P g fe lo Tossal rio o e r S ) èqu la b S C ia de le e Aguilella l n la Cendrosa dro Montalé ) e els Arcs s a el Bullidor ferior) am in orb (tr Riu C lo R egu e e r r el Poal Ivars d'Urgell g Barbens e lo Tossal Roig lo Tossal S Bellvís l g ue ra e Re G r e les Pla lo an r d nes R u e e Reg g u e r les Cases de Barbens Vila-sana Tossals de Santa Maria Seana lo Re la Rosaleda gueret el Palau les Casetes Anglesola Riu C F d'Anglesola orb on Vellana (t do b ra d Co r , tram m e iu su la (R perior) in Co als f m Vilagrassa Can er a es Culleré io e l S r) r d è Castellnou de Seana mo qu Cla ia d el F Bell-lloc d'Urgell Co on mú d lar uia de o L g èq M o r S adi la Urbanització Urgell lla S Sidamon les Colònies Sitja de Bellpuig -
Edicto De 11 De Noviembre De 2009, Sobre Acuerdos De La Comisión Territorial De Urbanismo De Lleida Referentes a Varios Municipios
Edicto de 11 de noviembre de 2009, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referentes a varios municipios. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2009-11-11 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2009-11-23 12:00:00 Marginal: 98941 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 11 de noviembre de 2009, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referentes a varios municipios. La Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión de 29 de octubre de 2009, adoptó, entre otros, los acuerdos siguientes: Aprobar, de conformidad con el procedimiento establecido en el artículo 48.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo, los expedientes de solicitud de construcciones e instalaciones en suelo no urbanizable que se detallan a continuación: Exp.: 2009 / 036764 / L Instalación de una planta solar fotovoltaica de 3000 kW en el polígono 27 de la parcela 6, en el término municipal de Aitona, promovida por HELIOS AITONA, SL. Exp.: 2009 / 036794 / L Instalación de una explotación de vaqué en el polígono 3, parcela 34, en el término municipal de Alcarràs, promovida por Andreu Aragones Menchero. Exp.: 2009 / 035376 / L Legalización de una nave de porcino de engorde y otra de nueva construcción en el polígono 6, parcela 83, en el término municipal de Artesa de Lleida, promovida por Jaume Batlle Besora. Exp.: 2009 / 037772 / L Instalación de una planta solar fotovoltaica en el tejado de una nave, parcela 41, polígono 3, en el término municipal de Bellmunt d'Urgell, promovida por Ponsol Energy, SCP. -
L'urgell, Un Territori Per Descobrir
Cap de Setmana | Marc Busquets | Actualitzat el 25/11/2019 a les 17:09 L'Urgell, un territori per descobrir A tocar de la Conca de Barberà us hi espera una bella comarca amb elements d'interès A tocar de la Conca de Barberà, ja a la demarcació de Lleida, la comarca de l'Urgell ofereix una colla d'atractius per al visitant que hi arribi disposat a deixar-se seduir pels seus encants. Tranquil·litat, natura, història i oci són a l'abast, a tan sols uns tres quarts d'hora en cotxe des de Reus. Voltar-hi sense pressa pot ser una molt bona manera de passar el cap de setmana, o fins i tot un pont. Tot seguim us descobrim una ruta que ens durà a localitats com Rocallaura, Vallbona de les Monges, Nalec, Belianes i Bellpuig. Igualment, val la pena que feu parada a la capital, Tàrrega. Els 'estimaocells' Si passat Montblanc seguiu la ruta per la carretera C-14, l'Urgell apareixerà després de deixar enrere Solivella i Belltall. Desviats ja cap a Vallbona de les Monges, podreu fer la primera parada al Santuari del Tallat. D'estil gòtic, el trobareu situat en un cim d'uns 800 metres d'altitud. A banda, ofereix unes vistes espectaculars del territori. Rocallaura, a banda del cèlebre balneari (http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/cap-de-setmana/descans-de-qualitat-lhotel-balneari-oca- rocallaura) , té en els seus carrers i racons el seu gran atractiu. Com a curiositat, i si seguiu per la LP-2335 en direcció a Vallbona de les Monges (http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/cap-de-setmana/la-ruta-del-cister-vallbona-de-les-monges) , cal subratllar que a la cruïlla de la via que es durà a Nalec us hi trobareu un grup d''estimaocells'. -
Diputacio De Lleida Planificació I Cooperació Municipal
Número 233 Butlletí Oficial de la Província de Lleida Dilluns, 5 de desembre de 2016 Número de registre 8239 DIPUTACIO DE LLEIDA PLANIFICACIÓ I COOPERACIÓ MUNICIPAL Edicte d’atorgament de subvencions als ajuntaments i entitats municipals descentralitzades del territori de Lleida per finançar les inversions per a la millora en la gestió de l’aigua d’ús públic, anualitats 2016, 2017, 2018 i 2019. La Junta de Govern número 39/2016 en sessió ordinari celebrada el 28 de novembre, i en relació a la convocatòria per a l’atorgament de subvencions als ajuntaments i entitats municipals descentralitzades del territori de Lleida per finançar les inversions per a la millora en la gestió de l’aigua d’ús públic, anualitats 2016, 2017, 2018 i 2019, va acordar: Primer. Aprovar la resolució de la convocatòria d’atorgament d’ajuts als ajuntaments i entitats municipals descentralitzades del territori de Lleida per finançar les inversions per a la millora en la gestió de l’aigua d’ús públic, anualitats 2016, 2017, 2018 i 2019, atorgant les següents subvencions a les entitats que es detallen: Anualitat 2016 CODI NOM DESCRIPCIÓ ANUALITAT PRESSUPOST SUBVENCIÓ ATORGADA € ATORGADA € 201603741 Ajuntament d’Alàs i Cerc Instal·lació de cloració amb 2016 6.164,46 5.856,24 plaques solars a El Ges 201603585 Ajuntament de Ribera Millores en les infraestructures 2016 24.522,50 20.000,00 d’Urgellet d’aigua a Adrall 201603743 Ajuntament d’Estamariu Automatització de la planta 2016 21.588,51 20.000,00 potabilitzadora d’Estamariu 201603598 Ajuntament d’Organyà Renovació xarxa aigua c/ Santa 2016 21.732,83 20.000,00 Maria.